04 de gener 2011

La serra de Bèrnia

| Localització: CV-749, 03727 Xaló, Espanya
La serra de Bèrnia és una formidable muralla natural d'onze quilòmetres que separa les comarques alacantines de la Marina Alta i la Marina Baixa. Recórrer els mítics senders de Bèrnia, farcits de llegendes, tal i com ho feren fa més de 400 anys els soldats renaixentistes que guardaven el fort, o els bandolers que acampaven per la zona desafiant els carrabiners, mai és decebedor. Anem a realitzar una ruta circular que recorrerà els punts més emblemàtics de la serra, com el Fort i el Forat, a banda de fer cim.

Fort i cim de Bèrnia
Afilat anticlinal calcari, la serra compta amb 1.900 hectàrees repartides entre els termes de Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa i Xalpó. Es troba coronada per una esvelta cresta, amb una quota màxima de 1.128 metres, que s’estén d’oest a est des de la falla de Bolulla fins al Morro de Toix, on fineix a la mar. Al contrari del que sembla per les brutals agressions urbanístiques que ha patit a la vessant sud, està catalogada com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC ‘Serres de Bèrnia i el Ferrer’) i és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA ‘Muntanyes de la Marina’), incloses dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Malgrat els nombrosos incendis que han arrasat any rere any les seues vessants, compta amb endemismes i espècies vegetals molt valuoses com l'auró (acer granatense), el marfull (viburnum tinus), la corona de rei (saxifraga longifolia) o el teix (taxus baccata). Dins de la protecció per zona ZEPA està acreditada la presència de l’àguila de panxa blanca, espècie inclosa com a Vulnerable en el Catàleg Nacional d’espècies Amenaçades.

Des de les Cases de Bèrnia

La Bèrnia compta amb senders que pugen des d'Altea la Vella, les Cases de Bèrnia (Xaló), o les Fonts de l'Algar (Callosa d'En Sarrià). Anem a fer la ruta més clàssica i completa de la serra, el PRV-7 que, partint de les Cases de Bèrnia, passa pel Forat, visita el Fort de Bèrnia, puja al cim i descendeix pel coll de Xaló. Aproximadament i sense comptar els descans necessitarem unes 4 hores i mitja (menys de 3 hores i mitja si no fem cim) i uns 10 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'una ruta molt assequible per a qualsevol excursionista amb un mínim d’estat físic, ja que l'únic tram complicat, l'ascens al cim, és completament optatiu.

Vessant sud de Bèrnia

L'accés a les Cases de Bèrnia el realitzarem per Xaló (la Marina Alta). Buscarem l’ajuntament del poble, situat al carrer de l'Església, i seguirem en direcció sud per la CV-749 durant vora 12 quilòmetres fins les Cases de Bèrnia, on hi ha un restaurant. També podem accedir des de Benissa buscant, a l'eixida del poble, l'accés a Xaló per la serra de Bèrnia, que en ràpid ascens ens durà, pel caseriu de Pinos, fins les cases de Bèrnia.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth | Com arribar-hi

Situats davant del cartell indicador de la ruta ens dirigirem, a mà esquerra, cap a l'est per una marcada pista asfaltada que desprès d'una recorba es transforma en pista de terra; amb magnífiques vistes de la badia de Moraira i de la serra d'Oltà caminarem baix d'una espessa pineda fins trobar-nos amb la font de Bèrnia o de Cabanes. En aquest punt hi ha unes escales marcades amb els senyals del PR que ens acompanyaran durant tot el trajecte.

Font de Bèrnia

Molt prompte el sender pren certa costera mentre es dirigeix cap a l'est. Admireu aquesta vessant de la serra, agrest, dura, amb unes parets molt verticals cridaneres. Prompte veurem, si mirem a l'oest, l'impressionant cresta de la serra, molt abrupta, recorda, com la de la serra Segària, l'espina dorsal d'un gegantesc monstre mitològic. 

Cresteria de Bèrnia

Vistes des del sender

Després de superar alguna costera prou dura i fer una menuda trepada el sender ens durà fins el Forat de Bèrnia, un curt passadís natural d'uns 21 metres que comunica les dues vessants de la serra, conegut com el comptador de les cabres. Si obviàrem el forat i seguírem la senda arribaríem als Arcs, però això ho deixarem per un altre dia.

El Forat de Bèrnia
El Forat de Bèrnia

Els que mai haveu entrat a una cova podreu gaudir de la vostra primera "experiència" accedint per una boca d'1.6 m d'alçada per 2m d'amplària. Passarem baix d'un menut forat d'uns 3 m i ens endinsarem en una estreta galeria d'uns 21 m que prompte comença a estretir-se fins assolir, aproximadament als 15 m, un tram d'un metre de només 0.6x1, pel que ens tocarà anar prou agenollats. A l'eixida del túnel, de 2.5x2.2 m, hi ha una sala amb forma d'embut que s'obri a una enorme boca triangular de 15 m d'alçada per 25 m d'amplària, un gegantesc finestral al mediterrani, sublim, on el contrast de llum i cromatismes ja justifiquen sobradament l'excursió: als nostres peus, emmarcat com a una bella postal per les parets del forat, es troba Altea, la serra Gelada, Benidorm, el Puig Campana, el Ponoig o l'Aitana, però sobre tot la mar, quina mar!. Llàstima les urbanitzacions que com una plaga han envaït tota aquesta vessat. En nombroses ocasions m’he trobat la vessant nord completament emboirada o amb un oratge horrible, i al passar a la vessant sud veure cóm els núvols han desaparegut completament. Ací s’aprecia perfectament cóm el caràcter de gegantesca barrera natural de la serra és un dels factors decisius del privilegiat microclima que tenen municipis com Altea i Benidorm.

Vista d'Altea i la serra Gelada des del Forat
A l'eixida del Forat per la vessant sud

Seguirem un sender, amb escassa pendent i sense cap dificultat al principi, que es dirigeix cap a l'oest a l'abric de les parets. Travessarem algunes pedreres incòmodes i un menut caos de roques on el sender es difuminarà, pel que caldrà estar atent als senyals de PR. En un parell de quilòmetres, després de passar una ampla pedrera, arribarem a la bifurcació de la font del Runar, per on pugen des d'Altea.

L'abrupta vessant sud

Per fi arribem al fort de Bèrnia, fantàstica atalaia militar a 603 metres per damunt del nivell de la mar des d'on es pot controlar visualment tota la línia costanera entre el cap de la Nau (Xàbia), el port d'Alacant i fins i tot Eivissa en dies clars. Junt al fort es troba una font amb el corresponent abreujador.

El fort des del cim de Bèrnia

El projecte del fort de Bèrnia, una construcció militar renaixentista d'estil italià, va ser un encàrrec del rei Felipe II en 1562 al famós enginyer italià Giovanni Battista Antonelli, que també construiria l'embassament de Tibi, un dels més antics d'Europa. Al Llibre de memòries del Regne de València apareix: “a 15 del mes de abril del any 1562 se comença a fundar en la Serra de Berniça una gran fortaleza para deffensió de los moros enemichs de nostra santa Fe Católica”. L'objectiu de la fortalesa era tant la defensa i vigilància de la costa com el control davant possibles alçaments de la població morisca. Comptava amb 8.000 metres quadrats, fosos amb ponts llevadís de cadenes, església, cases per a l’alcaid, l’alferes, el capellà i l'artiller, habitatges per als soldats, infermeria, carnisseria, forn, magatzems per a la pólvora i el menjar, bodega, garites i artilleria. Comptava amb una muralla doble i un fos sec amb forma d'estrela de quatre puntes. A l'interior, de planta quadrada amb baluards pentagonals als cantons, només s'accedia des de la vessant sud.

El cim de Bèrnia des del fort

Ruïnes del Fort i la cresteria de Bèrnia al fons

Al trobar-se massa allunyat de les seues bases logístiques i de les zones poblades, no podien complir en temps les missions defensives i de control de revoltes, pel que el fort no va complir les expectatives. També sembla que els materials de construcció eren molt roïns, ja que a un informe del 1575 el virrei Vespasiano Gonzaga indicava que "l'obra i artifici d'ella no pot ser en el món pitjor... digna d'un monestir de frares, sembla una ermita de Monserrate”. Després de l'expulsió dels moriscs va ser enderrocat per ordre reial el 1612 per a evitar que fora utilitzat per bandolers. Hui dia només es conserven les restes de la seua planta, el fos i el sistema d'accés, així com part de les estructures d'algunes habitacions.


Arribar fins el fort és una gratíssima experiència, però si vos agrada l'aventura ara és quan ve lo millor, l'ascensió al cim per la cresta, una experiència brutal que no deixa a ningú indiferent. Els que tingueu vertigen o no esteu habituats a les altures és millor que no intenteu l'ascens. Des del fort, amb el cim perfectament visible, caminarem en direcció nord per un sender marcat amb punts rojos, no els perdeu en cap moment (en el descens hem pogut observar moltes vegades a gent que es llança com si estigués esquiant. Cal recordar que aquesta pràctica és àltament destructiva, molt més a una microreserva de flora com aquesta). Començarem un incòmode i costerut ascens per una pedrera fins una cornisa, a l'esquerra de la qual es troba l'accés a la cresta. Tingueu precaució els pocs experimentats, ja que hi ha un parell de trams on tindrem que recórrer a les mans per tal de superar un parell de passos complicats. De camí trobarem una cadena de ferro que ens farà de passamans en un tram. La cresta és molt aèria, i per la vessant nord el bac és aterridor, així que extremeu les precaucions.

Una última trepada fins el cim

En menys d'una hora arribem dalt, on el vèrtex geodèsic i la caseta de fusta amb el llibre de firmes passen desapercebuts en l'entorn, ja que a 1.128 metres d'alçada tenim lo millor de les dues comarques a la vista, és fàcil comprendre per què a Bèrnia se la coneix com “El mirador de les dos Marines”. Resulta difícil triar què part és més bella, la que mira cap al Montgó amb els penya-segats costaners, o la que mira cap a l'Aitana i el Puig Campana. A l'oest destaca la serra del Ferrer, separada de Bèrnia pel barranc del Curt i el mític Pas del Bandoler. A l'est, més enllà de la silueta del penyal d'Ifac, ens sorprendrem de la bellesa del Mediterrani i l'illa d'Eivissa, que malgrat la boira, es veu quasi sempre.

Al cim de la Bèrnia

Dalt la serra sembla que antigament al cim hi havia una torre defensiva quadrada de 6x6, segons conten les cròniques. Així, sembla que el maig del 1250 Jaume I va encarregar la seua custòdia a Pere Blasch amb una menuda guarnició de sis homes.

Vista des del cim, amb la serra de Ferrer i el Pas del Bandoler
La cresteria de Bèrnia i el Penyal d'Ifac al fons

De volta al Fort ja ens toca fer el descens fins les Cases de Bèrnia, a poc més de mitja hora de distància. Seguirem el sender, en direcció nord-oest, cap al cridaner coll que formen Bèrnia i el Morro de l'Aspre. El sender fa un gir brusc a la dreta i, amb unes increïbles vistes de l'interior de la Marina, passa davant de la serra de Ferrer, on es troba el cridaner Pas del Bandoler, topònim que hereta la forta impremta que deixaren, durant els segles XVIII i XIX, els bandolers que hi habitaven la serra aprofitant la seua estratègica situació. Recordeu que a la vessant est es troba el Mascarat, un impressionant congost que segur haveu travessat per l'A7 o per la N-332 entre Calp i Altea.

Coll entre el Morro de l'Aspre i la Bèrnia

Poc a poc anirem voregem la serra per la vessant oest fins assolir el coll de Xaló, on comença una pista forestal. A la dreta, molt amagada i quasi inexistent, pegada a la vora dels cingles, hi ha una senda que es dirigeix a les neveres de Bèrnia. Una d'elles és una nevera circular d'uns 9 m de diàmetre que ha perdut la seua coberta. Junt a la nevera, a l’oest, es troben les restes del refugi dels nevaters, i uns 200 metres més en la mateixa direcció, l’altra nevera, un ventisquer de 4.7 m de diàmetre quasi completament colmatat. Ambdues neveres, construïdes a finals del segle XVIII, eren propietat de Calp, municipi al qual enviaven la producció de gel per al transport del peix des del port.

Nevera de Bèrnia

Retallarem per una senda que es dirigeix a les Cases de Bèrnia, visibles des del coll, fins connectar de nou amb una pista envoltada de bancals de secà, que s'acabarà convertint en un camí asfaltat que no abandonarem fins les cases.

Camí del coll de Xaló

En resum, una fantàstica ruta, a la que personalment tinc molta estima ja que va ser la primera que vaig recórrer de la Marina, i a la que no em canse d’anar. No deixeu de visitar-la, no vos decebrà.

Arribada a les Cases de Bèrnia


Altres rutes

Des d'Altea la Vella puja un sender fins el fort de Bèrnia, amb accés per un camí que s'inicia al calvari. El camí, al principi envoltat de tarongers, ens durà fins unes marques de PR que ens acompanyaran fins la cabalosa font del Garroferet. Seguirem el camí asfaltat uns 200 metres i ens desviarem a l'esquerra per una pista que molt prompte abandonarem, per a la dreta, endinsant-nos a una pineda. Al poc ens trobarem de nou seguint per l'esquerra una pista que ens durà fins un transformador elèctric, a un carrer de la urbanització Alhama Spring que resseguirem per la dreta fins al carrer la Colina, on fineix l'asfalt i s'inicia una pista on trobarem un senyal cap a les Revoltes. Ens trobarem amb un bonic camí de ferradura que en ziga-zaga que ens portarà fins un àrea recreativa. Des d'ací seguirem el camí de l'esquerra que abandonarem per un camí a la dreta al primer encreuament. Junt un dipòsit veurem un sender pel qual arribarem a la font del Runar. Portem menys d'un parell d'hores, així que sense massa descans seguirem fins una bifurcació per l'esquerra que ens portarà fins el Fort de Bèrnia. Farem el recorregut circular de la serra en sentit invers i baixarem de nou per la font del Runar.

La serra de Bèrnia des d'Altea

L'altra ascensió clàssica a la serra és per les fonts de l'Algar, que des d'una pista forestal ens porta, pel corral del Bancal Roig, fins el Fort de Bèrnia en aproximadament hora i mitja. Com alternativa a la variant des d'Altea, és la tornada a Algar pel Pas del Bandoler, al qual accedirem, des de les Cases de Bèrnia, buscant l'accés al barranc del Curt.


Etapa Km Altitud Temps
Cases de Bèrnia-Font 1.2 591 0h 15’
Font de Bèrnia-Forat 1.4 844 0h 50’
Forat-Fort de Bèrnia 3.1 812 1h 15’
Fort de Bèrnia-Cim 1.1 1126 0h 50’
Cim-Fort de Bèrnia 1.1 812 0h 25’
Fort de Bèrnia-Cases de Bèrnia 2.9 614 0h 45’


10.8
4h 30’
El forat de nit

Articles relacionats:

Neveres de gel al País Valencià
La serra de Bèrnia de nou en perill

27 comentaris:

  1. Qué pasada la vista aèria del fort, mai m'hauria imaginat que es veguera tota la forma

    ResponElimina
  2. Sou els putos amos fent articles de muntanya, i m'haveu tocat la fibra, ja que la Bèrnia és la meva muntanya favorita. Hi ha molts article de Bèrnia a la web, però cap tant complet com el que acabe de llegir

    ResponElimina
  3. Gràcies, intentarem continuar afegint contingut que siga del vostre gust. Els vostres comentaris són molt importants per a nosaltres per a poder saber cap a on orientar tant el contingut del bloc com la forma de redactar els articles

    ResponElimina
  4. Espere llegir pronte més articles de la millor muntanya del mon, com els Arcs, el Portitxol o la nevera

    ResponElimina
  5. Tio Bèrnia, la millor muntanya del mon és la Serrella, cosina germana de Bèrnia però mooolt millor, més llarga i més completa

    ResponElimina
  6. Les dos són de lo milloret, Bèrnia i Serrella, una per la varietat i l'altra per lo "pirenaica" que és, però si jo em tinc que banyar trie el Mondúver, amb multitud de sendes i molts quilòmetres de recorregut, fonts, coves, el Mondúver és per a perdrers

    ResponElimina
  7. Mira el Fermí, també fa muntanya?

    ResponElimina
  8. Si si, digueu el vullgueu, pero al vostre top 10 acaba d'entrar la Bèrnia en només una setmana, vosaltres direu si te interes per a la gent o no...

    ResponElimina
  9. Ei, tens rao, no havia passat mai que un article pujara tant ràpid al top 10. Gràcies a tots per les vostres visites, és molt gratificant saber que hi ha gent que està seguint els nostres escrits. I tio Bèrnia, si no has estat ves al Mondúver :D

    ResponElimina
  10. Eixa nevera no la coneixia jo! Tindré que anar a buscar-la

    ResponElimina
  11. per ahí dalt la gent té molta raó,un article supercompletíssim de la serra de bèrnia on expliqueu pràcticament quasi tot el que hi ha.

    El cim és fantàstic i el seu accés màgic,això sí,des del cim cap al portitxol per a mi és de lo milloret que hi ha a la serra però hi han dos passets complicadets.

    Un gran treball companys!

    ResponElimina
  12. La baixada pel Portitxol és la meua asignatura pendent de la Bèrnia, m'han parlat fenomenal d'eixa variant.

    ResponElimina
  13. Mira el de la Serrella, diu que és millor i no coneix tot el que hi ha a Bèrnia, com la nevera. Segur que tampoc ha estat als arcs

    ResponElimina
  14. Tio Bèrnia, coneixes les 5 neveres de Serrella? Quan les conegues parlarem :D

    ResponElimina
  15. Ja ja, com mola el pique! :D
    I el tio Montcabrer que te que dir a tot aixó??

    ResponElimina
  16. espere que siga un pique sà perquè cada muntanya té lo seu i són de les milloretes d'alacant i país valencià.

    ací tens un enllaç de bèrnia,jo et portaria però hi ha llocs que fa falta algu més experimentat:

    http://fentmarxa.blogspot.com/2009/05/serra-de-bernia.html

    ResponElimina
  17. Pues realment només conec la del Pla de la Casa i la de dalt de Famorca, jeje. Quines són les altres, les del barranc de la Mallà del Llop? :D

    ResponElimina
  18. Tio Bèrnia, les tres neveres que te falten efectivament estan al barranc de la canal de la Mallada del Llop, si no recorde mal són el pouet de la Font del Cantal, el pouet de la font de la Noguera i el ventisquer del barranc de la Canal. A prop de la nevera del Pla de la Casa hi ha també un altre ventisquer.

    Garrotipadur, gràcies per l'enllaç.

    Anònim, només ens faltava un tio Montcabrer per a liar-la del tot! :D

    Tio Serrella, pròximament tindràs notícies nostres de la teua serra favorita

    ResponElimina
  19. Bon dia! des d'ací també demanar-vos en un futur un article de la serra baixeta d'altitud però no per això poc escarpada i preciossa serra de Segària,jo diria que és una bèrnia en xicotet.

    ResponElimina
  20. Estic d'acord. Em pujat la Segària des de Benimeli, però ens queda molt que vore.
    També és molt estimada per les poblacions del seu voltant. De fet la 2ª cursa Gegant de Pedra, organitzada pel Club d'Atletisme d'Ondara, va ser tot un éxit amb més de 700 participants: http://www.somesport.com/gegantdepedra/index.html#ar

    ResponElimina
  21. sí,vaig participar i el verger,ondara,benimeli,beniarbeig i tota la rectoria aprècien molt eixa serra.

    ResponElimina
  22. Tio Serrella, demà aniré a la Mallà del Llop, si hi a sort igual veig les neveres amb neu pel fred que diuen que farà

    ResponElimina
  23. És una cosa que ho trobe a molts llocs però que crec és incorrecta: la paraula "vessant", usada com a substantiu, és masculina. Per tant hem de parlar dels vessants d'una muntanya, i no de les vessants. Moltes gràcies per la vostra tasca.

    ResponElimina
  24. Una vessant, en geomorfologia, és una superfície topogràfica inclinada situada entre els punts alts (pics, crestes, vores d'altiplans o punts culminants del relleu) i els baixos (peu de vessants o vaguada) El conjunt de les vessants que desguassen a través de un mateix element, ja sigue un sumider, un riu, un llac o mar es coneix com conca vessant o conca hidrogràfica. I al conjunt de totes les conques vessants que desguassen al mateix mar se l'anomena vessant hidrogràfica. Un vessant prové del verb actiu Vessar: (vessar, abocar, buidar etc.), Convertint en fluir les aigües en el cas que ens ocupa d'una muntanya, turó, massís, etc. en un substantiu m.i.f (masculí i femení) perquè ens estem referit concretament a aigües vessants o dit d'una altra manera Aigüaves. Són de gènere ambigu alguns substantius que admeten indistintament l'article masculí o femení. Exemp.: el mar i la mar, el calor i la calor, el reuma i la reuma, la titla i el titla, les vessants al Nord, els vessants al Sud, etc. El gènere masculí és la forma no marcada o inclusiva: si dic "els alumnes d'aquesta classe" nomene a alumnes de sexe masculí i femení, el gènere gramatical femení és la forma marcada i per tant resulta l'exclusiva o excloent: si dic "les alumnes d'aquesta classe" no em refereix també als de sexe masculí, sinó només als de sexe femení. S'expressa per mitjà de morfemes constitutius i aquests són: Morfema de nom: indica si la paraula està en plural. Morfema de gènere: per a indicar si la paraula està en masculí o femení, (cas que ens ocupa). Quan es canvia el gènere gramatical del determinant i es manté el del substantiu. Exemple: el jove / la jove. Aquests substantius són anomenats comuns pel que fa al gènere gramatical.Compara aquestes frases per exemple "Dels vessants d'una muntanya a baixat molta aigua". O aquesta altra "les vessants de la muntanya han abocat molta aigua".¿ Quina diferència hi ha del masculí al femení?. Segons entenc el substantiu vessant es pot usar com a tal en femení o masculí i adaptar-lo al lèxic que segueix o envolta la frase acabada.Salutacions.

    ResponElimina
  25. Mai em cansaré d'anar a Bèrnia, un lloc increible que no vos deurieu perdre ningú. Aneu, vos agradarà

    ResponElimina
  26. Benisa y Xaló van tindre enfrentaments durante 240 añs per la delimitassió d'el terme de la Serra de Bernia. Històricament, les pastures del vessant nord de la Serra de Bèrnia van ser causa de constants enfrontaments entre els veïns de Benissa i els de Xaló. El conflicte va començar el 1653 i es va perllongar fins al 1764, any en què es va acordar que la zona en litigi adquirís l'estatus de comuna per a les dues poblacions.

    Aquesta qüestió de fites va quedar definitivament resolta el dia primer de desembre de l'any 1896, data en què dues Comissions, una de Benissa i l'altra de Xaló, es van desplaçar al vessant nord de la serra de Bèrnia, a fi de practicar la delimitació i amollonament dels seus respectius termes municipals.

    ResponElimina
  27. L’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, per unanimitat dels tres grups municipals que l’integren – Bloc Compromis, PP i PSOE- han aprovat de forma definitiva un macro-projecte urbanístic denominat Pla Parcial Anibits-Margequivir, pel qual es vol urbanitzar una superfície verge de la Serra de Bèrnia de quasi 2 milions de metres quadrats de sòl que limita amb el terme municipal d’Altea, que inclou més de 2000 xalets, un camp de golf i un hotel. La zona triada impacta visualment a Altea i és una zona declarada Lloc d’Interès Comunitari (LIC), zona d’especial protecció (ZEPA) i a poca distància d’una altra àrea d’especial protecció com és la zona humida del Riu Algar.

    En un moment en la qual el mercat immobiliari està pràcticament enfonsat per la sobresaturació de l’oferta, l’Ajuntament de Callosa d’ en Sarrià “conscient de la necessitat de nous desenvolupaments turístics” vol promoure una brutal agressió ecològica contra la comarca que serà, a més, un negoci ruïnós i suïcida. Per una altre costat, encara que el macro projecte es vol desenvolupar en el municipi de Callosa, aquest llinda directament amb el terme d’Altea perquè tenen intenció de canalitzar les seues aigües negres residuals de més de 5.000 hipotètics residents a la depuradora d’Altea i, a més, regar els prop de 100.000 m2 del camp de golf amb les aigües depurades d’Altea.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse