La senda del Portalet. El barranc de Borrell

El Portalet. Marxuquera
La ruta del Portalet, envoltada d'alts penya-segats i abruptes i afilades penyes, discorre per un tram del Paratge Natural Municipal Parpalló-Borrell, a l'oest de Marxuquera. Malgrat l'extrema senzillesa i escassa distància del recorregut, durant tot el camí gaudirem d'una zona amb un gran impacte visual, verda i exuberant, perfectament senyalitzada pel sender local SL-CV 80. Els més agosarats tanmateix podrem completar la ruta oficial remuntant el barranc de la Gota, un impactant indret ple de tolls i basses, recomanable visitar en èpoques de pluja quan les basses estan plenes a vessar d’aigua, part de l'antic i desaparegut camí de Gandia a Pinet.

Es tracta d'una ruta lineal molt senzilla, amb una distància total d'uns 5 quilòmetres entre l'anada i la tornada que no vos portarà més d'un parell d'hores, apta per a qualsevol caminant, al menys fins el Portalet. Remuntar el barranc de la Gota implica una major experiència en muntanya i molta precaució ja que caminarem sobre roca polida, amb el perill que implica caure dins d'una bassa en ple hivern.

Amb la ruta proposta visitarem els barrancs de Borrell i Gota, abruptes i verticals torrents situats als contraforts orientals de la serra Grossa, un magnífic massís muntanyenc que s’estén des de la Font de la Figuera, quasi a terres castellanes, fins a la vall del Vernissa i Gandia. Tot i que la serra compta amb pics d’altitud considerable com el Picaio, l’Aldaia, la Selleta, el Buixcarró o l’alt del Caragol, els cims no solen ser gaire visitats perquè es tracta de zones planes molt integrades en l’entorn. Més aïnes, l’encant roman en els importants desnivells que descendeixen cap a les planes del riu Vernissa, de Marxuquera (Gota, Borrell o Llidoners) o vers el Pla de Corrals a través de barrancs de gran recorregut i paratges de especial atractiu, com en els interessants indrets, situats al bell mig del cor de la serra: el pla dels Avencs, naixement del barranc de la Selleta o el pla de Suros, entre d’altres.



Mapa detallat, perfil i estadístiquesCom arribar-hi

Començarem l’itinerari per la carretera de Gandia-Barx i al quilòmetre 7.9, tot just davant del primer pont sobre el barranc de Borrell i en iniciar-se les revoltes, girarem cap a l’esquerra per avançar uns 50 metres, on estacionarem els turismes, junt la urbanització Montesol i vora el barranc de Borrell.

Senda del Portalet. Marxuquera
Inici de la pista forestal del Borrell

Superarem un cadenat que impedeix el pas dels vehicles no autoritzats i començarem a caminar per una preciosa pista de terra vorejada de grans pins i abundant representació de la flora autòctona de la zona. En poc de temps arribarem a un antic mas abandonat amb una pintoresca explanada amb pins i roques que adopten la funció de seients. Des d’aquest mateix punt, la pista comença a ascendir suament.

Pineda. Senda del Portalet. Marxuquera
Bosc de pins


Caminem paral·lels al barranc de Borrell, el qual rep nombrosos noms segons la seua situació: Negre, de Beniopa, de Bairén i de Sant Nicolau. Naix a la serra Grossa i recull les aportacions dels barrancs de la Caldereta, la Selleta i la del principal afluent, el barranc de la Gota. Travessa la Marxuquera i separa físicament Beniopa de Gandia, fins que assoleix la mar al Grau, després d’un recorregut de 12 quilòmetres.

Penyes i penyots tramuntanals del Borrell

Als pocs metres un desviament per la dreta baixa al llit del barranc de Borrell tot just en la confluència amb el barranc de la Selleta, que naix a prop de a zona del pla dels Avencs, una fantàstica excursió que no vos podeu perdre. Ací s’aprecia una represa de pedres amb la funció de controlar les avingudes d’aigua. Recordeu, no acudiu a la zona mai si hi ha alerta de fortes pluges, quan l’aigua baixa absolutament descontrolada a causa del relleu abrupte per on discorren els barrancs. Aigües amunt, a la Caldereta, a prop curs del barranc de la Selleta, hi ha un pluviòmetre que any rere any registra el rècord de precipitacions anuals del País Valencià, amb uns màxims en els últims anys d'entre 1.600 i 2.000 mm, unes quantitats sorprenents que pràcticament dupliquen les mitjanes més altes de la propera Gandia. La Caldereta és un estret congost format entre la vessant sud del Mondúver i els últims contraforts de la serra Grossa, un lloc de complicada orografia a uns 400 metres d’altitud obert tant als vents de llevant com als de gregal i xaloc, que provoca que els núvols carregats d'humitat de la mar descarreguen amb força al guanyar altura. La ubicació del pluviòmetre efectivament no és trivial, ja que calia conèixer amb antelació el risc de desbordament del barranc de Beniopa, el qual ha provocant riuades en moltes ocasions, les últimes en novembre de 1987 amb dramàtiques conseqüències per a Beniopa i Gandia.

La Tortugueta

Continuarem per la pista i en 5 minuts observarem com el barranc forma un meandre molt cridaner. Al poc la pista es converteix en una senda que baixa fins al llit del barranc del Borrell. Veurem el mirador de la Tortugueta, on gaudirem de magnífiques vistes sobre la conca d’afluència del torrent, amb els pics de la Selleta (682 m), la Lletrera (721 m) i la penya del Mirador (659 m), contraforts orientals de la serra Grossa. L'acció hídrica durant mil·lennis ha generat una orografia molt abrupta i alhora singular i bella, envoltada d'alts penya-segats de roca calcària del Cretàcic Superior.

Sender del Borrell

A partir d’aquest punt podem caminar tant pel llit del barranc, com s'ha fet tota la vida, com per una nova senda habilitada que hi circula paral·lela. A poca distància divisarem per la nostra esquerra el barranc de la Gota, que resseguirem entre abrics cridaners. Després d’uns 35 minuts des de l'inici, a l’esquerra del camí i a uns 10 metres d’altura, s’eleva un curiós arc de roca natural conegut com el Portalet o l'Arquet, principal atracció del trajecte

El Portalet. Marxuquera
El Portalet
El Portalet. Marxuquera
El Portalet

El sender finalitza en aquest punt. Els més agosarats podem continuar, ja fora de senda i pel mig del barranc, per a buscar les Basses. Així, resseguirem el barranc cap al sud-oest fins que de sobte el barranc gire 90º cap al sud per encaixonar-se notablement. Des d’ací s’inicia una successió de tolls -denominats les Basses- que s’omplin d’aigua en èpoques de pluja. A mesura que hi caminem, aquestes bases es perfilen gradualment fins que al cap de 10 minuts de caminar atent i agradós adopten la màxima definició, quan el barranc gira novament 90º cap a l’oest.

El Portalet. Marxuquera
Camí de les Basses

Podem continuar l’ascensió durant un espai de temps pel llit del barranc fins arribar a la font de la Gota, només apreciable durant les èpoques de fortes pluges, perquè es tracta d’una surgència ocasional situada entre estrats. Antigament hi havia camí fins la bassa del Pla de Suros, part de l'antic camí Gandia-Pinet, hui completament desaparegut.

Les basses. El Portalet. Marxuquera
Un banyet a una de les Basses


Rutes rel·lacionades:




Comentaris

  1. Una de les meues rutes favorites, sencilla, bonica pero al mateix temps salvage i espectacular de vorer, una pasada, abans la caminavem pel mig de barranc i ara han fet una senda molt cómoda. Les bases les habia vist plenes d'aigua pero mai amb la temperatura bona per banyarme.
    Un article complet i aclaridor, com és habitual. Nos vemos por los montes!

    ResponElimina
  2. Una ruteta senzilla però prou recomanable. Jo l'ha feta amb i sense xiquets, i també crec que és molt apropiada per als xiquets: podem jugar a que busquen la Tortugueta, a vore qui és el primer que veu el Portalet... I no és massa llarga ni complicada per als xiquets.

    ResponElimina
  3. Chulísima, he hecho caso a Carlos y me he ido con los pitufos, se lo han pasado en grande y no nos hemos cansado nada. Hay que ver, tan cerca de casa y no tenía ni idea, como la de Lloret, que también me sorprendió. Gracias por descubrirnos estos lugares maravillosos a los urbanitas, y si son para ir con niños, mucho mejor.

    ResponElimina
  4. Com estic de vacances m'he pegat un repàs a tot el Bloc i he gaudit amb la lectura i també en investigacions que desconeixia i volia introduir-me més en comprendre molts apèndixs que necessitava concentrar-me. De veritat no sabria dir-vos que article m'ha agradat més encara que a mi m'interessa molt el patrimoni recent o primitiu pero m'interessa tot. Però el resum una passada de bo
    BON NADAL A TOTS i en especial als components de "A un Tir de Pedra" que us ho esteu currant.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Pep. Julia, m'alegre molt que hages gaudit amb la ruta..
    Carlos i demés seguidors del bloc, vos desitge bones festes. I recordeu, si després de les farteraes de nadal vos sentiu culpables, només teniu que triar una ruteta del llibre o del bloc, i ja veureu què be vos sentiu immediatament!

    BONES FESTES!

    ResponElimina
  6. Hola, felicitats pel llibre i pel bloc. Sóc de més al nord però estic enamorat de la Safor. Una consulta us vull fer: es pot enllaçar aquest itinerari, tot pujant cap a la Penya del Mirador?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafel, i gràcies. Pujar al Mirador des del barranc es molt complicat, sobre tot per la vegetació, perquè si no s'ha fet últimament, no hi ha cap camí. A banda el desnivell és considerable i accidentat.
      Crec que no hi ha cap senda per arribar a la penya del Mirador, però si de tota manera vols anar, et recomane que ho intentes des de la pista de Pinet-Barx. Front al caminet que entra a Pla de Surars hi ha una sendeta que pot acostar-te fins a prop. Aixó sí, posat uns pantalons a proba d'argelagues ;)

      Elimina
    2. Es millor nar a la penya del mirador desde la basa de suros.Vaem intentar ferla circular desde la font del olm en la drova per collada dels cargols pista pinet bassa de suros y sendeta k bifurca en pla en alt suposse k al pla dels avencs cap al nord y cap al sw trobe k a les basses encara k no estic segur perke hi havia molta boira y se mos fera tard de vespra per a la tornada per la puigmola .Tornare a repetirla fins amb coche hasta la bassa de suros y investigant eixes sendes hasta la penya del mirador y les basses del barranc de la gota borell en un dia clar.Hi ha k recuperar la senda antiga pinet marxuquera y estic dispost si encara es transitable a señalitzarla debidament en marques oficials blanques y verdes...

      Elimina
  7. Em sembla increïble la capacitat que teniu per contestar qualsevol pregunta d'un senderista pel que fa a diferents vessants per pujar a una muntanya i les seves dificultats. Teniu igual que l'emplaçament sigue de la Safor de la Marina, dels Pirineus etc.
    Em recordeu el vers de Antonio Machado adaptat explendidament en cançó per Serrat "CAMINANTE NO HAY CAMINO SE HACE CAMINO AL ANDAR". És una expressió eterna que et motiva a viure intensament cada moment de la teva vida. I és el que observo feu vosaltres conèixer la naturalesa i fer-la respectar. En aquest sentiment veig viviu intensament complementant la vostra vida amb alguna cosa que gaudiu intensament i motivats com esteu, per la vostra sensibilitat a la Natura.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  8. Molt boniques les teues paraules. S'agraeixen de tot cor.

    ResponElimina
  9. Fui el domingo y sinceramente si yo hubiese sido el ayuntamiento o el organismo q lo arregla directamente no habria puesto mas de un panel informativo,como mucho uno y el resto piedras blancas y verdes.Sinceramente no hay derecho q haya casi 7paneles y todos con el cristal roto.Aparte suprimiria los folletos de la ruta,los cuales dan en el ayunta,xq los q de verdad les gusta y "aman" la momtaña encuentra las rutas en blog y webs preciosas como esta.Sinceramente q haya gente q diga q el ayunta o cols promocionen estas rutas no son conscientes de lo q dicen,deberian rasgarse las vestiduras.Pq la montaña no esta hecha para todo el mundo,sobre todo para salvajes incivilizados,hasta los reptiles q no tienen cortex cerebral y solo tienen sistema limbico son mas civilizados q muchos imbeciles.Q penita q no les haya picado un sacre.Menos q estos blogs no son demasiado conocidos entre la gente q no ama la montaña.

    ResponElimina
  10. Hoy he realizado esta ruta.
    Después del incendio de este verano, el paisaje es terrorifico. Una auténtica catástrofe.
    He llegado tarde para realizar una ruta por esos paisajes que vosotros pudisteis disfrutar y me temo que tardará bastante tiempo el monte en regenerarse al estado en que se ve en vuestras fotografías.
    Saludos y gracias.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".