El Molló de la Creu per la senda de les Escaletes

La silueta del vessant llevantí del Molló de la Creu (456 m), el particular Cervino saforenc escala 1:10, és la representació ideal i perfecta d’una muntanya, una piramidal mola calcària entapissada per un espès i impenetrable bosc fins un vertical i agut cim sorgit de la imaginació d’un xiquet, aparentment inaccessible però creuat per agrests i tancats barrancs com els d’Escaletes, Molló o Meravelles per on giragonsen perdudes i desconegudes sendes deixant als ossats aventurers a un estirar la mà de la més privilegiada i panoràmica talaia pixavina; anem a conèixer doncs el Molló des de l’opció més còmoda i assequible, l’ascensió per l’agrest barranc de Canterers.

El vessant llevantí del Molló de la Creu
Una altra ullada al colpidor i altiu cimall del Molló des de Gandia
Accés


Seguint la N-332 València-Alacant prendrem l’eixida CV-675 Gandia-Barx direcció a la primera; abans d’arribar al col·legi Los Naranjos prendrem un camí paral·lel al mateix, el de la Perdició, pel qual travessarem la carretera i paral·lels a l’autopista A7 prendrem a la dreta el primer túnel suficientment ample fins situar-nos als peus de la Falconera; girarem a la dreta i sense cap pèrdua arribarem i travessarem la urbanització Les Cases de l’Algar, on deixarem els vehicles.

El Molló des del camí de la Perdició

També podem arribar-hi per Benirredrà seguint el carrer principal, l’avinguda de Benirredrà-carrer de la Creu-Ample fins el final, on naix un caminal que ens deixarà a la vora del mateix túnel de l’autopista.

La Penya Foradada, el Molló i el Mondúver camí del naixement de la senda


Mapa detallat, perfil i estadístiques| Com arribar-hi


Urbanització Cases de l'Algar (80 m)

A ponent de la urbanització, als peus de l'arborada penya Foradada i a esquenes a la mar seguirem una blanquinosa i còmoda pista forestal envoltada d’un agradós bosquetó de pins (Pinus halepensis) que assoleix una degradada i menuda pedrera escalonada que ens acompanyarà fins la base del barranc de Canterers

Amaneix a Gandia des del barranc d'Escaletes

Creuant el barranc de les Escaletes camí del Pla de Bancalets

Penetrant a l’aspre i agrest congost en direcció nord-oest remuntarem el vessant llevantí de la vertical Penya del Migdia per la senda d'Escaletes fins assolir un marge de pedra que, a mode de pont, ens permetrà creuar i acomiadar-nos del barranc per a coronar sense excessiu esforç un ample i insòlit clot, el Pla de Bancalets, una anyenca zona de pastura farcida de covetes i sovint visitada per ramats de cabres, desproveïda d’arbres com a conseqüència dels nombrosíssims i continuats incendis que assotaren la serra fa una dècada i recollida a l’ombra del cordal de la Penya del Migdia a ponent, el geperut cimall avantsala de la Penya Foradà a llevant i el sorprenent i inesperat cimall arrodonit del Molló de la Creu a tramuntana. 

Barranc de les Escaletes. Al fons per damunt del cordal del barranc de les Coves destaca la silueta del Montgó

Pla de Bancalets (250 m)

El cim del Molló des de Bancalets

Pla de Bancalets
Travessem una plana verda i arbustiva, cor del serrat i bressol de remots pobladors comarcals que des del Paleolític fins els Neolític habitaven coves com Meravelles, Pocs, Negra, Bernarda, Oberta, Rectoret, Cigró, Goteres, Bolta, Molló Terrer o la neolítica Recambra, penjada a llevant del vertical Molló de la Creu damunt de l’arborat i salvatge barranc homònim, un dels més espectaculars de la comarca, als peus del qual trobaríem l’estimada cova Xurra, refugi d’una de les més valuoses comunitats de rates penades del País Valencià i on alguns gandians trobàrem de xiquets la nostra primera escola d’espeleologia i apassionant  fàbrica de somnis.

El barranc del Molló de la Creu

Amb vistes al barranc del Molló i a envistes a Gandia i la platja xino-xano anirem remuntant a ponent un collet cada vegada més arborat fins trobar-nos sobtadament al vessant adjacent a Marxuquera, amb vistes a l’arrodonida i suau silueta de la serra Grossa, on enfilarem una definida senda paral·lela a un cordal orientat de nord a sud que trenca insolentment totes les directrius Prebètiques dominant.

El geperut cimall previ a la penya Foradada des del coll de Meravelles
Vessant ponentí de la Falconera, amb vistes a la serra Grossa

En direcció nord i travessant una pineda d’on sobreïxen bonics pinastres passarem per damunt d’un espès i tancat barranc d’on puja un sender provinent de la cova de les Meravelles, una sala de 30x18 m declarada patrimoni de la Humanitat on s’han trobat restes que abasten des del Paleolític fins l’època iberoromana malgrat el fort espoli que durant segles ha patit, inclòs el buidat sistemàtic per part de llauradors de la terra del seu interior per a fertilitzar els bancals de Marxuquera. 

Connexió amb la senda de la cova de les Meravelles. Al fons, la Marxuquera
Penya del Migdia des del sender de ponent. Al fons la Safor

Més endavant i als nostres peus veurem la cova Oberta o ‘Bovedón’, un colpidor abric amb vies d’escalada en desplom 6a en endavant, paradís d’escaladors provinents de tota Europa.

Per damunt de la cova Oberta, camí de les parets del Moll´

El sender assolirà la base del Molló de la Falconera (440 m) i girant a llevant remuntarà el cordal del serrat fins assolir un definit coll entre aquell i el Molló de la Creu, dominat al nord per la piramidal i insolent silueta del Mondúver.

El Mondúver des del Coll del Molló
Vessant de tramuntana de la Falconera des de la Penya Roja de Marxuquera

Una senda penjada al vessant sud remuntarà la paret rocosa fins l’extrem més llevantí del cimall fins deixar-nos còmodament a prop de l’abisme junt el vèrtex geodèsic que encimbella l'alt del Molló, l'alt de la Falconera, o l'alt del Molló de la Creu o de la creu del Mestre Pau com denominava Madoz al nostre cim, on encara resten les restes espargides d’una antiga creu d’obra que, segons diuen, fou derruïda per un llamp. 

L'enderrocada creu del cim del Molló
Gandia des del Molló

El cim del Molló de la Creu (456 m), també conegut antigament com la Creu del mestre Pablo, és un lloc privilegiat paisatgísticament on a simple vista hom pot albirar fins i tot les persones que passegen per l’escullera del Grau. En dies clars s’observa sense massa dificultat l’illa d’Eivissa, l’Albufera de València, el Montgó́, el Mondúver i part de la Drova, així com la totalitat de la conca de la Safor als nostres peus.

Gandia i el Montgó des del Molló
El Montgó des del cordal de la Penya del Migdia
Pla de Bancalets
Nocturna des del coll de Meravelles
Nocturna des del Molló de la Creu
Gandia des del barranc d'Escaletes



Rutes relacionades

El Molló de la Creu per Meravelles
La cova de l'Autopista

Comentaris

  1. Sóc molt aficionat a la Natura en tots els seus vessants però les meues condicions físiques no em permeten fer més d'una excursió.
    Us agraïsc aquesta exposició del Molló de la Creu que tenia ganes de fer i està dins de les meues possibilitats perquè considere fàcil i tu Oscar ho confirmes.
    T'agraïsc aquest article que és un al·licient per a mi que fa temps vaig cercant, rutes fàcils i que puga realitzar com aquesta.
    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Hola Oscar!

    As good as usually...Fui por la senda medio muerta q subia al mollo de la falconera,si tiras a la derecha,hay senda buena q iba al reclot y tenia pintura para marcar el sendero y creo q llegaba hasta la vessant de tramontana,pero no falta de tiempo no se dnd llegaba...

    Tu,Oscar,o alguno de tus amigos mosqueteros del monte sabeis dnd puede dirigirse???

    Gracias!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots pels comentaris. Respecte a la pregunta del sender del Molló de la Falconera, fa tres o quatre anys vaig pujar i junt al cim es perdia completament, desconec si algun grup s'ha ficat a netejar la senda.

    ResponElimina
  4. Em ve al record llegint l'article del Molló de la Creu a dues persones molt apreciades per mi i que els vaig conèixer sent un xaval molt d'a prop i que representen molt al Molló de la Creu.
    D'una banda al Sr. D. José Gorrita principal propietari de la finca del Molló de la Creu i els seus limítrofs de la Serra Falconera i un enamorat del lloc i veí del mateix que allà en els anys 60 per qüestions que no vénen al cas va saber vendre a D. Enrique Peralta Pellicer algunes partides de la finca, com per exemple 40 fanegades de cítrics en plena producció al costat de la carretera i algun immoble del com un d'ells el Sr. Peralta gran Empresari Emprenedor i visionari dels negocis va emprendre les primeres instal·lacions tècniques i repetidors de Radio Gandia F.M.
    El Sr. Gorrita com indique anteriorment era un enamorat del lloc y veí a pesar que tenia una llar molt preuada com el Xalet de la Pilarica que ho mantenien uns caseros
    El passar del temps el Sr. Gorrita amb edat molt avançada va saber vendre al Sr. Peralta les seues propietats a gratcient per descomptat que el comprador era a part d'amic, un perfecte Empresari-Inversor però amb cultura conservacionista i sobre aqueixa base el venedor s'assegurava les seues visites futures a les seues propietats, amb tota llibertat.
    D'una banda es trobava el Sr. Gorrita amb edat molt avançada en els 60 i el Sr. Peralta que va nàixer el 1900 i al contrari del 1º estava en actiu per a promocionar tant les seues Empreses Radio Gandia EAJ23 com les Tendes iniciadoras de venda de les primeres Ràdios, TV. I objectes electrodomèstics de Gandia i aparte encara desenvolupava el seu afany inversor i proteccionista. Y Colaborador-Socio de La Cadena SER em Eugenio Fontán de President.
    Les primeres emissions radiofòniques a Espanya van començar a partir de 1934. Enrique Peralta als pocs mesos va instal·lar una Emissora a Gandia i alhora es va associar amb D. Juan Ortega Vicente i van muntar Radie Alzira EAJ-54, inaugurada oficialment el 31 de Desembre d'aquell any. Per cert uns dels seus alevins locutors va ser el famós posteriorment Joaquin Prats.
    Tot açò és un document d'agraïment a la Família Peralta, Artés i Romaguera pel següent:
    L'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo va signar el 20.12.07 un conveni que permetrà la protecció de la Finca Molló de la Creu per 10 añs. En l'acord de col·laboració van entrar també Fermí Romaguera Peralta gran proteccioniste del Medi Ambient, en representació de la propietat de la finca i Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. una extensió de 62,37 *hectàrees.

    Llàstima imperdonable pel Consistori o la Propietat de la Pilarica de no haver-se posat en el lloc de la Família Peralta i no haver protegit la Finca de la Pilarica una de les propietats privades mes boniques y atractives de Gandia i desgraciadament desapareguda. En vida del Sr. Gorrita per descomptat no haguera passat aquesta calamitat per a Gandia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".