La cova Oberta —topònim d’una franquesa incontestable— va ser, durant dècades (si no segles), un modest corral de cabres; dins, hi sestejaven animals d’ungla menuda i mirada desconfiada, s’hi munyia amb parsimònia, i de tant en tant, algun gos es deixava una orella a mans d’un porc senglar malhumorat.
Però enllà on abans s’hi dipositava fem, ara s’hi diposita magnesi. Allà on hi havia un pastor amb barret i faixa, hi trobem individus suspesos amb uns peus de gat que costen més que una cabra sencera. Hui, aquell mateix forat geològic, ha estat rebatejat com el Bovedón —així, amb el seu article i la seua majúscula venerable— i ha esdevingut, per obra i gràcia de la litúrgia moderna, un temple de l’escalada. Un temple, sí senyor. No s’hi resa, però s’hi invoca el grau amb una devoció innegociable. La fe continua. Només ha canviat d’uniforme.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".