Salvem al Racó del Duc dels vehicles a motor

Pont de pedra del ferrocarril Alcoi-Gandia al Racó del Duc o barranc de l'Infern
Digueu-me repetitiu, pesat, tiquismiquis o cansí, però de nou vull parlar-vos del greu problema que els vehicles a motor i els visitants incívics estan causant al Racó del Duc: erosió i degradació del terreny, contaminació paisatgística, ambiental i sonora, perill d'incendis o perill d'atropellament i molèsties a les persones, ciclistes i animals. Perquè per una suposada Via Verda hem de tragar el fum i la pols que produeixen els vehicles i anar contínuament vigilant l’esquena per si ens atropella una moto o un quad? Perquè no podem deixar córrer als més menuts sense tindre por a que els atropellen? Perquè hi ha tant d’imbècil solt que quan xafa terra es creu Carlos Sainz o Marc Coma? Quan protegiran la zona, intensament transitada per caminants i ciclistes, com es mereix i la tancaran als vehicles?

El passat 8 d'abril, diumenge de Pasqua, un grupet de persones decidírem anar a fer un passeig pel Racó del Duc. Evidentment i com correspon a un dia de Pasqua, el paratge es trobava ple de gom a gom; hi havia centenars de caminants i ciclistes gaudint d'un meravellós i assolellat dia de primavera, majors i joves, però per damunt de tot hi havia xiquets, moltíssims. Tots els nanos s'ho passaven en gran, entre d’ells el meu fill; la felicitat es podia llegir als seus rostres, situació gens rara si els majors miràrem el paratge amb els seus ulls i travessàrem túnels foscos i tenebrosos, rius i cascades de llegenda, antigues i misterioses ruïnes de conte, encorbats i vells arbres màgics, un castell encantat, i fins i tot una tètrica fàbrica de l'Infern!!!... Però al Racó del Duc també hi havia cotxes, quads i motos. Molts vehicles a motor, moltíssims, alguns d’ells fent l’imbècil i circulant a velocitats alarmants malgrat la presència dels xiquets.

Túnel del ferrocarril Alcoi-Gandia al Racó del Duc o barranc de l'Infern
Túnel del Racó del Duc

La felicitat del dia comença a fer-se agra quan arribes als dos primers túnels des de Vilallonga i comencen a passar cotxes, un rere l’altre; a banda del considerable perill de ser atropellats per l’estretor i absoluta foscor del primer d’ells, et fan menjar pols contínuament, una circumstància poc recomanable per a la gent major i per als xiquets. Fora dels túnels el problema no millora, contínuament cal respirar fum i tragar pols, i contínuament cal recollir i protegir als xiquets i les mascotes fins que passen els vehicles, especialment quan passen alguns grups de motoristes insensats que semblen anar de ralli.

Com una implacable llei de Murphy, allà on hi haja un punt estratègic on fer-se una foto, visitar una ruïna o simplement gaudir de la natura, apareixerà un cotxe aparcat. Al pontet de pedra, a la Garrofera, a la fàbrica de l'Infern, a l'eixida dels túnels, als assuts... per culpa dels cotxes els caminants hem de contemplar el patrimoni -ple de grafits, però ja en parlarem- envaït per la gent, amb taules de pícnic i maleters oberts amb la música fortíssima, fer-nos la foto amb un cotxe tapant un edifici, el riu o un arbre, o simplement gaudir d’una natura grisa, plena de polseguera i amb la seua capacitat fotosintètica disminuïda conseqüentment.

La Garrofera plena de cotxes

Què bonic és caminar sentint el soroll dels pardalets, de l'aigua... i no poder fer-ho pels clàxons i els rugits d’algunes motos que semblen anar amb l'escape lliure. El pas estrident de vehicles provoca estrès no només a les persones, també a la fauna local, especialment les aus, molt sensibles a la contaminació acústica. Recordeu que el Racó del Duc és un Espai Natural Protegit i un Lloc d'Interès Comunitari, un indret on nidifica l'àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila perdiuera (Hieratus fasciatus), el duc (Bubo bubo) o el blavet (Alcedo atthis), espècies protegides per la normativa mediambiental i molt afectades pel soroll i la contaminació dels vehicles a motor.

Pont de la fàbrica de l'Infern plena de cotxes
Esplanada de la fàbrica de l'Infern

La indignació arriba al punt màxim arribats al pontet de la fàbrica de l'Infern, una zona plena de cudols solts de riu on els xiquets menuts tiren pedretes al riu i juguen i corren per l'esplanada; indiferents a la seua presència, contínuament passen cotxes derrapant, a bona velocitat i sense adonar-se'n (o sí, qui sap) que les pedres ixen disparades en totes direccions ficant en perill a la gent. El diumenge era lamentable veure cóm molts inconscients passaven fent carreres amb les motos i els quads insensibles al trànsit de persones i la presència de mascotes i xiquets. Senties a alguns pares primerencs en la natura comentar que mai tornarien, els comprenc; lamentablement els insensats dels vehicles han afavorit que alguns d’eixos xiquets no tornen mai a la natura, i mai puguen adquirir eixa sensibilitat mediambiental que tanta falta els farà a les properes generacions.

Riu Serpis a la Fàbrica de l'Infern
Riu Serpis a la fàbrica de l'Infern

Perquè l'agressió que fan els cotxes (igual em dona un Porsche Cayenne que un Simca 1000), els quads i algunes motos a les muntanyes és terrorífic, diguen el que diguen els defensors de les mateixes. A banda de danyar la vegetació, la seua circulació deteriora els camins, provocant que en èpoques de pluja l'escorrentia els deixe plens d'esquerdes, erosionats i impracticables. Molts trams al Racó del Duc ja es troben erosionats i plens d'aigua, obligant a eixir-nos del mateix i fer equilibris malgrat el bac que hi ha fins el cau del riu. Els ajuntaments ja no disposen de diners per a reparar-los, pel que cada vegada es troben més deteriorats. Els vehicles aparquen a l'esplanada de la fàbrica, completament col·lapsada i plena de taques d'oli, i fiquen la música ben forta. Els seus ocupants obrin les taules ocupant el cau del riu i, amb honroses excepcions, al caure la vesprada se'n van deixant per tot arreu puntes de cigarret, boles de paper d'alumini, papers, botelles, llaunes, borses de plàstic... Alguns pocs fan l'excursioneta fins les ruïnes de la propera església de la Immaculada i la colònia dels treballadors de la fàbrica, i també ho deixen tot ple de fem i deixalles. No m’agrada generalitzar, però què voleu que vos diga, des de fa anys em fixe molt en eixes coses perquè m’afecten, i l’experiència em diu que els caminants en general, quan acaben de menjar, carreguen el fem a la motxilla i se l’emporten (encara que sempre hi ha algun porc); els que van en cotxe, per contra, generalment es deixen el fem al lloc; no em pregunteu quin pensament els passa pel cap o quina educació tenen, però en aquest cas l’experiència em fa generalitzar prou.

Fàbrica de la Mare de Déu
Grafits i vandalisme a la fàbrica de la mare de Déu

Personalment no m’importa que s’utilitzen pistes forestals sempre i quan s’actue amb trellat i coneixement; conec motoristes i conductors de 4x4 que són un exemple en la conservació de la natura, però també hi ha molt de serril que ha desfet paratges només per a demostrar que el seu vehicle és un allargament del seu penis, i sobre tot molt de diumengers que amb el seu cotxet, la música i fins i tot la televisió fa de la natura sa casa. El que és evident és que hi ha espais intensament transitats com el Racó del Duc, suposadament una Via Verda, on la presència de caminants, ciclistes i xiquets conviden a prohibir el trànsit als vehicles de motor.

Ara és quan m’insultareu, em direu insolidari i de què em tinc que morir. Però circular per pistes forestals en general, al Racó del Duc en particular, ESTÀ TERMINANTMENT PROHIBIT segons el decret 8/2008 de 25 de gener del Consell:

"Article 4. Circulació de vehicles de motor per pistes forestals.

1. La circulació de vehicles de motor per pistes forestals situades fora de la xarxa de carreteres queda limitada a les servituds de pas a què hi haguera lloc, la gestió agroforestal i les tasques de vigilància i extinció de les administracions públiques, com també d’entitats collaboradores d’aquestes en aquestes funcions.

6. Queda prohibida la circulació per les pistes forestals de vehicles de tres rodes, quadricicles, quads, ciclomotors de tres rodes, quadricicles lleugers i quads-ATV. Així mateix, es prohibeix la circulació de qualsevol altre vehicle de motor sense matrícula i l’ús de pneumàtics de motocròs en la roda motriu fora dels circuits degudament autoritzats excepcionalment.
Article 5. Circulació de vehicles de motor per sendes forestals
Queda prohibida la circulació de qualsevol tipus de vehicles de motor per les sendes forestals, excepte els vehicles d’emergències i de servei de vigilància o extinció d’incendis."

El cartell que deuria però no hi ha al Racó del Duc

Riu Serpis al Racó del Duc o estret de l'Infern
El riu Serpis
Amb la llei en la mà, perquè els ajuntaments de Vilallonga i l'Orxa o la Generalitat no tallen de una vegada, malgrat les contínues reivindicacions, el trànsit als vehicles motoritzats a l’estret? No em val l’excusa de l'accés entre els pobles, ja fa uns anys que s'obriren dues vies asfaltades, una per la Llacuna i l’altra per les Majones, fotent-nos de pas als amants de la natura quan asfaltaren aquesta última. Cal exigir que prenguen una decisió al voltant de la suposada Via Verda del Serpis, un concepte creat per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols (FFE) que ens parla de camins que discorren per antigues infraestructures ferroviàries en desús, condicionades per al desplaçament de ciclistes i persones, i amb l'òbvia restricció als vehicles a motor. La del Serpis no es mereix tal denominació malgrat figurar al catàleg de la FFE, ja que no té cap manteniment, no està senyalitzada i ni molt menys tallada al trànsit.

Sóc conscient de la dificultat de tallar l’accés a un camí on viuen veïns i propietaris de terrenys, però al menys deuria haver, com a altres espais naturals, una barrera, o com a mínim una senyalització ben gran i evident a Vilallonga i l’Orxa alertant de la prohibició de circular i l’import de les multes en que poden incórrer tant per accedir amb vehicles com per deixar fem i restes al paratge. Més d’un segur que s’ho pensava. Perquè la major part de la gent ho desconeix, jo ja estic cansat de dir-li a la gent que està prohibit circular per a que m’envien on brama la tonyina. I cal exigir-ho, ara més que mai, quan perdoneu la broma el senderisme s’ha convertit en un esport de risc: ahir mateix els bombers de Benidorm tingueren que rescatar literalment a pols a una senderista ferida a la serra de Bèrnia. Vergonyosament a Alacant no disposen de cap helicòpter de rescat pels retalls, i el de València no es va voler desplaçar per motius que desconeixem. Lamentable, i altament preocupant.

Si coneixes o tens contacte amb gent que puga influir, passa-ho!


Túnel del ferrocarril Alcoi-Gandia al Racó del Duc o barranc de l'Infern


Articles relacionats:

El Racó del Duc

DECRET 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana. [2008/993]

Més articles al voltant del Racó del Duc

Comentaris

  1. Teniu raó, estic hasta el gorro dels cotxes dels collons, que sen pujen a altres lloc i facen el burro el que vulguen, o si van de "campo y playa" que vajen a la platja de Gandia i planten la taula a l'arena, pero que el Infern el deixen als senderistes, fa un mes anaba amb el meu fill i el gos i acabes fart i acollonat, els cotxes i els quads són un perill. En serio, dalt als Oblits tenen el camí asfaltat de puta mare, aneu per allí, ¡si voleu natura camineu!

    ResponElimina
  2. Pero si según la ley está prohibido, ¿porqué no lo evitan? ¿porqué no envían al Seprona a hincharse a poner multas? ¿Para que asfaltar 2 carreteras para evitar que la gente pase en coche si luego no evitan el paso? ¿Porqué?

    ResponElimina
  3. A Gandia aquest matí m'han vingut per l'esquena dos ciclistes per dalt del passeig sortejant al pas de la gent i precisament no eren joves sinó amb els seus 50 anys i tots dos molt coneguts per pertànyer a col · lectius arrelats i finançats per l'Ajuntament i casualment sempre veig als mateixos i són els primers que haurien de donar exemple. I després en agafar el cotxe he hagut de frenar amb molta pressa en pas zebra perquè a baixat un ciclista del passeig del pas zebra a agafar el vial i continuar la seva ruta. M'ha fet frenar precipitadament en cas contrari m'ho porto per davant. On hi ha l'educació, el civisme i les regles de convivència que en aquest cas l'Ajuntament a promulgat sancionar els infractors?.
    Si això ho fan en la principal zona de passeig al centre de la ciutat i no passa res com no ho faran al Racó del Duc?. Si no posen mà dura a aquests incívics continuaran una i totes les vegades que vulguen.
    Salutacions,

    ResponElimina
  4. el article es molt bo, i en un 98% te rao. el altre 2% es, uno que les persones majors (vells, impedits,) de alguna manera tambe tenen dret a disfrutar de la natura. i dos, com be dius, hi-han persones que tenen terrenys i casetes per la zona, i necesiten anar amb el vehicul. cuant solucionem estos dos punts, el article hem pareix perfecte.

    un altra cosa es que jo, soc de vilallonga, i cada vegada que baixe a gandia, hem fan pagar per aparcar, i tota esta gent que ve aÇi, amb els seus coches, quads, motos etc, es creuen "els putos amos" de la zona, per lo que no t,extranye que l,ajuntament es pose dur en este tema.

    ResponElimina
  5. Senyors:
    El consell d’administració de Bucomsa, reunit en sessió plenària, ha acordat distingir la publicació “A un tir de pedra” amb una modesta menció al burribloc, en base a la normativa d’una parida simpàtica que s’anomena “Liebster Blog Awards “. Tal com resa el títol de l’article on hem deixat constància del nomenament, es tracta d’un honor per a pobres, però com diu el nostre benfactor, Pep Nebot, possiblement noten, des d'ara mateix, un increment exponencial en el nombre de visites: vostés es mereixen això, i molt més. Salut i enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els membres del Plenari del bloc 'A un tir de pedra' els agraeixen de tot cor l'honor i la distinció que ens han atorgat. Gràcies de tot cor i salutacions.

      Elimina
  6. Xè, és lògic el cabreig que tens i valdria la pena que, si més no, l'Ajuntament de Vilallonga fes alguna cosa. De tota manera, per Pàsqua, al darrer lloc al que se m'acudeix d'anar és al Racó del Duc (al que jo li dic l'autopista de l'excursionisme)o al Convent de sant Jeroni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje, tens raó, fa anys em vaig fer jurar que no tornaria a Pasqua, però al final em van acomboiar i fins que no vaig arribar no vaig caure del dia que era!!
      De totes formes la queixa no és la gent que hi havia, això a vegades és bonic fins i tot, és pels cotxes i motos que dona igual Pasqua que Sant Vicent.

      Elimina
  7. Vaja, doncs sembla que l'actuació de l'ajuntament de Vilallonga és asfaltar I millorar l'accés al Racó del Duc per als vehicles, està molt be per als veïns delxs xalets, però...

    ResponElimina
  8. Jo soc motero i sempre circule despayet i amb respecte als que caminen. També hi ha algun subnormalet caminant amb el gos solt.
    Cal recordar que en tota Espanya está prohibit portar els gossos solts en llocs publics.
    Així que o tots moros o tots cristians.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si eres motero i circules despaiet i amb respecte, evidentment estàs fora de l'àmbit dels meus comentaris. Fíxat que no parle mal dels moteros, parle mal dels imbècils que fan l'idiota damunt d'un vehicle a motor ficant en perill als vianants. Lo dels gossos solts també és de traca, certament.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".