El camí comença allà mateix on ens ha deixat la furgoneta, a l'entrada del poble, on ben fàcilment hi trobarem la indicació del camí. La senda transcorre acompanyant el riu Tristaina, en paral·lel a la carretera que puja a les pistes d'esquí. Passarem el Planell d'Encodina, un magnífic berenador i zona i d'acampada, que ens farà vindre ganes d'aturar-nos, jeure-hi a l'herba i escoltar la remor del vent entre els avellaners i el frec de l'aigua córrer coster avall. Camí amunt, veurem clarament la transició de la vegetació feréstega i ombrívola de l'avellanosa, a una de més dispersa i lluminosa: estem arribant a l'estació d'esquí Ordino - Arcalís.
 |
| L'estació d'esquí Ordino - Arcalís |
Aquest últim tram transcorre per pista forestal: la carretera vella. La terra batuda no té el caminar alegre d'una senda, però ens permetrà de guanyar un poc de ritme. Un cop a tocar de l'estació d'esquí, deixarem la pista i prendrem un sender a mà dreta que, camina que caminaràs, amunt amunt, i pel mig d'un coll, ens portarà al primer dels grans i bellíssims estanys de la travessia: l'Estany Primer (2.249 m).
 |
| La collada |
Després de passar l'Estany Primer, passarem l'Estany del Mig (2.298 m), per una senda fàcil de molt bon caminar, que ens portarà a l'Estany de Més Amunt (2.306 m): són els anomenats Estanys de Tristaina.
 |
| L'Estany Primer. |
De sobte, allà dalt d'un cim, veureu una enorme i rutilant estructura metàl·lica: és el Mirador Solar de Tristaina, situat al bell mig del cim del Peyreguils (2.701 m) i inaugurat aquest mateix any 2021, un gegantí cercle d'acer, visitable i transitable, amb unes extraordinàries vistes sobre els estanys de Tristaina i la Pica d'Estats.
 |
| Allà al fons, el Mirador Solar de Tristaina |
A partir d'aquí, el camí comença a perdre la lleugeresa per moments. Com podreu observar a les fotos, el paisatge experimenta un canvi molt acusat, desapareix la forest per deixar-hi pas als elements que veritablement regnen els cims i crestes dels Pirineus: l'aigua i la roca. Serà el moment de lligar-se bé les botes, i traure forces per pujar la primera pedrera de la travessia.
Es tracta d'una pedrera de blocs grans, poc tècnica, que només demana una mica de paciència. Una vegada haurem trescat la pedrera, ja tindrem guanyat el coll de Tristaina (2.678 m), i entrarem de ple a l'occità Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans. Als nostres peus, l'Estany Forcat i, a mà dreta, el camí d'ascens al Pic de Tristaina (2.878 m), el primer dels 3 Gegants. Arribats en aquest punt, podem decidir si desviar-nos i pujar al cim, o continuar recte cap al refugi. La guia de la travessia adverteix que és un tram amb una certa exposició; cal dir, però, que, encara que la pujada al cim cresteja una mica, no és un pas complicat si, per exemple, heu fet el cim del Benicadell, a cavall entre les comarques de la Vall d'Albaida i El Comtat. Si creieu que no hi pujareu tranquils, o aneu una mica desfondats del primer dia, potser és millor no anar-hi al cim.
 |
| Cim del Tristaina (2.878 m) |
Un cop de tornada al camí principal, el que ens durà al refugi, descendirem una pedrera que, xino-xano, ens portarà fins a tocar de l'Estany Forcat.
De seguida, veurem el refugi a l'altra banda de l'estany. Una senda amable continua per la mà esquerra de l'estany i, en relativament poc temps, haurem arribat a les portes del refugi.
 |
| Estany Forcat |
El refugi de l'Estany Forcat (2.445 m) de la Féderation Française des Clubs Alpins et de Montagne (FFCAM) és, de tots els allotjaments on hi hem fet nit durant la travessa, un dels que ens ha agradat més, tant per la ubicació en un indret de gran bellesa, com pel tracte rebut per en Guillaume, el seu guarda, que és una persona de savoir faire que ens ha fet sentir com a casa. El menú d'estofat de vedella per sopar va ser molt reconfortant, sobretot després de la dutxa freda! -atès que no hi havia aigua calenta disponible-. Una vegada fet el corresponent registre, vam descarregar les motxilles a la nostra habitació, dutxes, unes cerveses ben guanyades i a sopar i descansar d’una primera jornada que no és precisament curta.
 |
| Dyango, l'ajudant d'en Guillaume, al refugi de l'Estany Forcat |
Etapa 2: Refugi de Forcat - gîte de Mounicou.
 |
| Etapa 2 |
Distància: 19,58 km
Desnivell positiu: 339 m
Desnivell negatiu: 1.576 m
Temps aproximat: 8 h
Track de la ruta: en aquest enllaç o en el QR que acompanya el text.
Dimecres 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de Meritxell per als andorrans, el despertador sona a les 6 del matí. Toca matinar quan es fa muntanya, especialment en travessies, per aprofitar les millors hores de llum, i també perquè quan no es coneix la ruta convé ser previsor i disposar del màxim temps possible. La ruta que encaràvem hui era especialment llarga, una vintena de quilòmetres amb un desnivell negatiu molt considerable (1.576 m) i, per tant, el sentit comú ens demanava començar a l'alba.
Amb la fresca de les primeres hores del dia, carreguem les motxilles i cap avall, avall. Val a dir que la senda és, en tot moment, molt caminadora, tant en els primers quilòmetres, que són els que acumulen la major pendent, com en la resta de l'etapa. Res més eixir, passarem per la banda esquerra del Petit Estany Forcat, doncs el refugi en realitat està situat entre dos estanys.
Segons anem baixant, el paisatge torna a canviar, i veiem novament la forest aparèixer ben aviat davant nostre, cap als 2.000 metres d’altitud. Just abans de començar el bosc, caminem entre una vegetació de matollar, i si ens hi fixem veurem nabius i gerds silvestres, que tenen l’hàbitat en aquestes altituds.
 |
| Entre el bruc, els nabius |
Una altra de les singularitats que ens hi trobem són els refugis de pastor, construccions ancestrals de pedra seca, que des de sempre donen descans a la gent que hi treballa al medi muntanyenc -i, també, als senderistes, quan l'oratge canvia sobtadament i es desencadena una tempesta. Un dels més coneguts és l'Orri de la Caudière (1.936 m), que el trobarem al creuament de la nostra ruta amb un ramal del GR 10a.
 |
| Orri de la Caudière, al creuament. |
Des d'aquest punt ben aviat arribarem a l'Estany d'Izourt (1.645 m), on ja portarem un descens d'uns 800 metres, la meitat del que farem en aquesta etapa. La vall s'obri i les vistes es fan molt més amples. Hi ha alguns pescadors a la vora de l'estany, i nosaltres aprofitem per immortalitzar el moment amb una gran quantitat de fotos.
 |
| L'Estany d'Izourt. |
Comencem a creuar-nos amb prou gent: gent gran, pares joves amb fills, res a veure amb les poquíssimes persones que ens havíem trobat des de deixar Serrat. I és que, a 4 quilòmetres més avall, s'hi troba l'accés més proper amb cotxe: l'aparcament de Pradières (1.126 m), des d'on es pot realitzar una curta excursió matinera de 8 quilòmetres en total.
L'Estany d'Izourt és un paratge concorregut, un lloc de gran bellesa, on també hi resta el record d'una gran tragèdia: durant la construcció de l'embassament de l'estany d'Izourt, el mes de març de 1939, es van esfondrar els barracons dels treballadors, per l'acció del vent i l'acumulació de neu. Durant l'operació de rescat dels dies posteriors, i per acabar de complicar la situació, un altre allau va destruir el telefèric. Amb la tempesta sense donar treva i el telefèric trencat, es decidí abandonar el rescat per no produir més víctimes.
 |
| Les restes dels barracons. |
 |
| Telefèric |
En aquesta gran desgràcia hi van perdre la vida 31 treballadors, 29 dels quals provenien dels Alps italians i que, en ser gent de procedència molt modesta, les famílies no pogueren afrontar els costos de la repatriació. Allà al peu dels barracons esfondrats hi resten, doncs, les tombes d'aquells treballadors.
Estany avall, i per una senda suau i caminadora, anirem veient elements abandonats d'aquell antic telefèric, com postes o cables trencats. El camí en aquest tram ja és totalment diferent al de les primeres hores del matí, pedregós i amb pendent. Ara el camí comença a planejar en un descens molt llarg i imperceptible, seguint el curs de la riera d'Artiès, el riu que baixa de l'embassament cap avall. Comencem a trobar granges, entre prats i fagedes.
 |
| És casa seua! |
 |
| El paisatge s'endolceix |
En un determinat punt del camí, passem a tocar-hi d'Artiès (1.112 m), petit poblet que no hem de confondre amb la població homònima a la Vall d'Aran. Nosaltres no ens hi vam desviar -l'etapa era molt llarga-, i vam continuar el nostre camí. Malgrat les hores caminades, el camí no es fa feixuc: anem per una senda que planeja sota l'ombra d'una gran fageda, el bosc de Mourillon, fins arribar al llogaret de Marc (1.008 m), de la comuna d'Auzat.
 |
| Els Pirineus Ariejans, espectaculars. |
En arribar a Marc, un desviament a l'esquerra ens portarà, per camins agrícoles, fins a Mounicou (1.088 m), un altre diminut nucli de població, on farem la següent nit de la travessia. Segons la disponibilitat, quan hom contracta les gestions de la travessia és possible fer la nit a Marc o a Mounicou. A nosaltres ens tocà en aquest segon llogaret, on estiguérem molt a gust. Després d'una etapa francament llarga, hi vam arribar al voltant de les sis de la vesprada, i vam gaudir d'unes cerveses fresques a la terrassa del gîte, tot sentint la remor de la riera de Monicou.
 |
| Arribada al Gîte de Mounicou. |
 |
| Allotjament |
 |
| Cuina compartida. |
Si bé en tots el refugis ens van oferir el sopar juntament amb l'allotjament, al gîte de Mounicou no hi havia aquest servei. A canvi, els propietaris ens havien fet una compra, prèviament sol·licitada, amb la qual ens vam cuinar el sopar nosaltres mateixos en una cuineta compartida amb la resta d'hostes de l'allotjament.
Vam compartir taula i conèixer a Jeanne Pascal, una suïssa que feia el GR-10 en solitari. Ens va explicar com, cada estiu, s'agafava 3 o 4 setmanes per anar completant aquesta llarguíssima travessa pirinenca, que havia començat estius abans a Hendaia. Quan trobava allotjament dormia en un llit i, quan no, en una tenda de trekking que portava a la motxilla. Gent valenta!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".