A un tir de pedra

Qui coneix la terra, l'estima

Cercar en aquest blog

Pàgina d'inici
Índex de senders
País Valencià
Pirineus
Patrimoni

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2026

Mostra-ho tot

Entrades

El Badall de la Falconera

Publicat per Òscar el dia de gener 10, 2026

La Safor

+

0

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Més entrades

Cercar en aquest blog

Total de visualitzacions de pàgina:

Arxiu

2026 1
- de gener 2026 1
  - El Badall de la Falconera

2025 38
2024 9
2023 4
2022 6
2021 2
- de desembre 2021 1
- de gener 2021 1
2020 2
- de gener 2020 2
2019 1
- d’agost 2019 1
2018 1
- de setembre 2018 1
2017 5
2016 3
2015 5
2014 12
2013 22
2012 41
2011 73
2010 103
2000 2
- de gener 2000 2

Mostra'n més Mostra'n menys

Etiquetes

A un tir de pedra
A un tir de pedra 2
Aitana
Alcoià
Altres llocs
Articles d'opinió
Benicadell
Bèrnia
Castells
Comtat

Contes de muntanya
Curses
El Carrascar de Parcent
El Maigmó
El Mondúver
El Montgó
El Montgó i voltants
El Racó del Duc
Els Ports
Escalada esportiva
Esdeveniments
Espeleologia
Fira de la muntanya
Història
irineus
l'Alacantí
La Falconera
La Marina Alta
La Safor
La serra de Corbera
La Serrella
La Vall d'Albaida
La Xortà
Marina Alta
Marina Baixa
Marjals
Muntanya amb xiquets
Natura singular
Notícies
País Valencià
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Parc Natural Posets-Maladeta
Parcs Naturals
Patrimoni
Penyagolosa
Picos de Europa
Pirineu Català
Pirineu d'Andorra
Pirineu d'Osca
Pirineus
Ribera Alta
Rutes urbanes
Salvem la marjal i l'Auir
Serra d'Alfaro
Serra de Cantacuc
Serra de la Carrasca
Serra de la Foradà
Serra del Menejador
Serra del Penyal
Serra Grossa
Vall d'Albaida
Vall de Tena
Via Verda

Mostra'n més Mostra'n menys

Les més belles sendes de la Safor

El Mondúver a un tir de pedra

Entrades populars

El ferrocarril Alcoi-Gandia, el tren dels anglesos

A finals del segle XIX, a conseqüència del desenvolupament industrial de les comarques de l’Alcoià i del Comtat, la companyia anglesa Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited va construir un ferrocarril que unia Alcoi amb el port de Gandia per al transport de primeres matèries i de productes industrials d’aquelles comarques, principalment tèxtils i siderúrgics. Conegut com « el tren dels anglesos », aquest ferrocarril va funcionar durant 76 anys fins que el 15 d’abril de 1969 va fer el darrer viatge per la seua baixa rendibilitat.

El Racó del Duc, Via Verda del Serpis o Barranc de l'Infern

El Racó del Duc, també conegut com el barranc de l’Infern, és el tram del riu d’Alcoi o Serpis comprés entre Vilallonga i l’Orxa, on el riu travessa un impressionant congost limitat per les serres de la Safor (1.013 m) i la Cuta (680 m). La ruta discorre per l’antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia , pendent de ser catalogada com a via verda. Malgrat la seua distància (12 quilòmetres), es tracta d’una ruta amb suaus pendents, quasi inapreciables, senzilla i molt accessible per a visitar-la a peu o amb bicicleta de muntanya. Aquestes característiques defineixen la ruta com una de les més conegudes, visitades i volgudes a la Safor.

La fàbrica de l’Infern i les centrals de llum del Racó del Duc

El riu Serpis, durant mil·lennis, va configurar al Racó del Duc o barranc de l'Infern un paisatge de gran valor per la seua singularitat i bellesa natural. Hom descriu el Racó del Duc parlant del riu Serpis, de la vegetació, dels túnels... Hi ha milers d’articles i guies que parlen del Racó del Duc, però totes solen deixar de costat uns elements arquitectònics de gran valor històric que durant dècades configuraren la vida al paratge: els molins fariners, els assuts i les fàbriques de llum del segle XIX.

El Faig Pare i la fageda del Retaule

La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Pirineus es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els la sènia sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels fajos de latituds més fredes que busquen les planeres.

El Tallón i la Bretxa de Rotllà

Diuen els entesos —els entesos de veritat, no pas els aprenents de diumenge amb botes noves, sinó els que porten la muntanya al rostre— que el Tallón és el tresmil més senzill del Pirineu. I tant! Una passejada amb aires d’excursió familiar, gairebé una diligència alpina pensada per a senyores amb paraigua i xiquets amb caramels a la butxaca. Ja m’enteneu... Però —i aquí cal dir-ho sense estridències, amb una certa fermesa de criteri, com qui exposa un fet inevitable— tot depén d’on tries de començar. Per França, certament, és un passeig relatiu . Ara bé, ai si optes pel vessant espanyol! Aleshores et rebrà una geografia aspra, de silenci mineral i rampes que no admeten conversa. Un camí que no puja, sinó que s’enfila. I no pas amb gràcia, sinó amb aquella lògica vertical —seca, inapel·lable— que exigeix, com a mínim, una certa disposició a la penitència. Camí del Port de Bujaruelo Perquè a la muntanya, tant se val el Tallón com el tossal que corona l'ermita del poble, la senzilles...

Amb la tecnologia de Blogger

Convertim pedres en patrimoni