Entrades

Pasqua de 2023: un homenatge als Sis de Gredos

Imatge
"Allò que estimem ens fa ser com som, ens fa sentir i ens fa ser lliures" Com hauríem imaginat nosaltres, a finals de l'any 2021, quan vam començar a indagar la història del muntanyisme a La Safor, que un assolellat dissabte de Pasqua estaríem assistint a l'homenatge a sis joves excursionistes gandians que perderen la vida a la Serra de Gredos, una llunyana i freda Pasqua de 1979. En la foscor de la nit, en la flor de la vida, Juanjo i Ximo, Carlos, Ignacio, Maite i Pep, trobaren la pau callada sota el mantell blanquíssim d'una allau, mentre dormien en les seues tendes, muntades sota un cel estrellat, allà dalt del Nogal del Barranco, a tocar del refugi Victory, i sota l'ombra serena i indiferent del Torreón de Galayos. Això va passar la nit de divendres a dissabte sant de 1979, un 14 d'abril, poquíssims dies després de les primeres eleccions municipals democràtiques, aquells comicis en els quals Juan Román -oncle d'un dels Sis de Gredos- havia sigut n

A Gandia, 'A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor'

Imatge
A un tir de pedra. les més belles sendes de la Safor , comença a caminar pels pobles i ciutats del País Valencià. Primera parada a Gandia:  dijous 9 de febrer a les 19:30h, en la Sala Gran de la Casa de la Marquesa . Comptarem amb la presència dels quatre autors, Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar.  A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor  és un llibre adreçat a persones amb l¿interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor.  Fa més d¿una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles q

'A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor', ja a la venda!

Imatge
Tretze anys després del nostre primer llibre, A un tir de pedra. Inventari de senders i camins de muntanya de la Safor, hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que ajudarà a arribar al començament de cada sender. Un llibre que serà un bon company de motxilla. Una invitació a viure pas a pas i amb la mirada oberta excursionista els bells paisatges naturals i culturals representatius de la comarca, que aproxima al senderista la interpretació de la geografia

De Santa Anna a Bairén

Imatge
  Ermita de Santa Anna El contrafort més oriental del massís del Mondúver s’endinsa, dins la plana al·luvial, al llarg d’una allargas- sada muntanyeta clapejada de pedra seca, calvaris i xiprers, capelletes, ermitoris i ermitans: Santa Anna, la de l’ermita d’un blanc virginal, la de l’assolellat barri homònim i la de l’afable Beniopa; també, del Beat i del pare Faus. La muntanya menuda de seculars bosque- tons de pins i de monumentals carrasques. Santa Anna ens acosta, resseguint el curs d’un ventall de sendes feréstegues, moltes obertes, algunes emboscades, aptes totes elles per al menut, per al novell i per a l’experimentat caminant, fins al pla Xiquet, porta d’accés, enllà les acaballes del pla Gran, dels dominis del castell de Bairén.  

El Pla Gran

Imatge
  La vella senda dels Vinaders o dels Burros, de jornalers, llauradors i ramaders; també, però, d’espeleòlegs i d’escaladors. De silenci, solitud i herbats bancals abandonats, presonera del temps i del dur secà. La senda dels Vinaders recorre de nord a sud l’extensa cadena de dolines, replanells i arrodonits turonells que clapegen la clotada més meridional, assolellada i rasa del massís: el sobri pla Gran, la plana doblegada pels solcs dels segles i les estries de la memòria. Aquella vasta replana que separa Xeresa de Gandia, que és tota aridesa i nuesa per migjorn, però agresta, feréstega i emboscada per tramuntana, només podem recomanar-la al caminant ben avesat a entreveure i intuir fites, sendiues difuminades i travesses esborrades.

El barranc de la Falconera

Imatge
  Sota el perfil més genuí del Molló discorre l’arborat barranc de la Falconera, el més esquerp i emboscat de la serra; i aferrades a les seues verticals parets, encrespades, trobarem un seguit de coves, abrics i avencs, de cingles i recingles solcats per vertiginoses sendes i escarpades vies d’escalada. La pujada al Molló per aquest barranc, costeruda i aspra, conté conté punts molt exposats, passos  esvarosos i trams de senda descarnada; està reservada, evidentment, als caminants més experimentats, que la gaudiran de valent. Vaja per davant el nostre consell: no tracteu de pujar-hi, però, sense experiència en muntanya. La Recambra Forn de calç Avenc de l'Abisme  

El barranc d'Atanasi

Imatge
  Fonts, forns de calç, masos, castells, coves, jaciments arqueològics, dues microreserves de flora, aqüeductes i canals d’aigua medievals, molins, cims enlairats, cingles cridaners i feréstecs, paisatges prodigiosos que palpiten ataronjats en la blavor profunda del cel. Difícil és trobar-se en un únic barranc tanta bellesa i tanta riquesa patrimonial i ambiental. I és que el barranc d’Atanasi és, sense dubte, un dels majors i més variats museus botànics, arqueològics i etnològics a l’aire lliure de la comarca.

El Toro

Imatge
  Tancant la Valldigna per ponent, i ja a la fita amb la Costera, s’estenen les rocalloses i enlluernadores sola- nes de la serra del Toro, el contrafort més tramuntanal de la serra Grossa, una muntanya arrodonida i assole- llada que se’ns mostra crua, caramullada d’enlairades timberes, guardianes d’espectaculars i insòlits mira- dors, de velles sendes de nevaters i calciners, d’antigues colades ramaderes i d’aspres llenques de terra conreades amb suor i esforç. La ruta, circular, naix a Simat i envolta tota la serra; tanmateix, tot i no comptar amb cap dificultat tècnica ni cap pas complicat, cal recordar i tindre en compte que és bastant exigent des d’un punt de vista físic. Avenc del Toro La Creu del Toro El Pla del Toro Pouet del tio Pasqualo El Mirador